Propietats dels polímers

formació

polímer en popular plàstic , es refereix en realitat a una àmplia classe de materials naturals i sintètics amb una àmplia varietat de propietats. Un polímer és una gran molècula ( macromolècula ) compost per la repetició de unitats estructurals solen estar connectats per covalents enllaços químics

Propietats elèctriques
Els polímers industrials en general són dolents conductors elèctrics, de manera que es fan servir massivament en la indústria elèctrica i electrònica com materials aïllants.
Propietats físiques dels polímers.
Estudis de difracció de raigs X sobre mostres de polietilè comercial, mostren que aquest material, constituït per molècules que poden contenir des 1000-150000 grups CH2 - CH2 presenten regions amb un cert ordenament cristal, i altres on s'evidencia un caràcter amorf: a aquestes últimes se'ls considera defectes del vidre.

Segons el seu origen

Polímers naturals. Existeixen a la natura molts polímers i les biomolècules que formen els éssers vius són macromolècules polimèriques. Per exemple, les proteïnes, els àcids nucleics,
• Polímers semisintètics. S'obtenen per transformació de polímers naturals. Per exemple, la nitrocel.lulosa, el cautxú vulcanitzat, etc.
• Polímers sintètics. Molts polímers s'obtenen industrialment a partir dels monòmers. Per exemple, el niló, el poliestirè, el clorur de polivinil (PVC), el polietilè, etc.
Segons el seu mecanisme de polimerització [edita]
• Polímers de condensació. La reacció de polimerització implica cada pas la formació d'una molècula de baixa massa molecular, per exemple aigua.
• Polímers d'addició. La polimerització no implica l'alliberament de cap compost de baixa massa molecular.Esta polimerització es genera quan un "catalitzador", inicia la reacció. Aquest catalitzador separa la unió doble carboni en els monòmers, després aquells monòmers s'uneixen amb altres a causa dels electrons lliures, i així es van unint un darrera un fins que la reacció acaba.
• Polímers formats per etapes. La cadena de polímer va creixent gradualment mentre hi hagi monòmers disponibles, afegint un monòmer cada vegada. Aquesta categoria inclou tots els polímers de condensació de Carothers ia més alguns altres que no alliberen molècules petites però sí que es formen gradualment, com per exemple els poliuretans.
• Polímers formats per reacció en cadena. Cada cadena individual de polímer es forma a gran velocitat i després queda inactiva, tot i estar envoltada de monòmer.

Segons la seva composició química
• Polímers orgànics. Té a la cadena principal àtoms de carboni.
• Polímers orgànics vinílics. La cadena principal de les seves molècules està formada exclusivament per àtoms de carboni.
Dins d'ells es poden distingir:
Poliolefines, formats mitjançant la polimerització d'olefines.Exemples: polietilè i polipropilè.
• Polímers estirè, que inclouen l'estirè entre els seus monòmers.
Exemples: poliestirè i cautxú estirè-butadiè.
• Polímers vinílics halogenats, que inclouen àtoms d'halògens (clor, fluor ...) en la composició.
Exemples: PVC i PTFE.
• Polímers acrílics. Exemples: PMMA.
• Polímers orgànics no vinílics. A més de carboni, tenen àtoms d'oxigen o nitrogen en la seva cadena principal.
Polímers inorgànics. Entre d'altres:
• Basats en sofre. Exemple: polisulfurs.
• Basats en silici. Exemple: silicona.

Segons les seves aplicacions
Atenent a les seves propietats i usos finals, els polímers poden classificar-se en:
• Elastòmers. Són materials amb molt baix mòdul d'elasticitat i alta extensibilitat, és a dir, es deformen molt al sotmetre'ls a un esforç però recuperen la seva forma inicial en eliminar l'esforç. En cada cicle d'extensió i contracció dels elastòmers absorbeixen energia, una propietat anomenada resiliència.
• Plàstics. Són aquells polímers que, davant d'un esforç prou intens, es deformen irreversiblement, no podent tornar a la seva forma original. Cal ressaltar que el terme plàstic s'aplica a vegades incorrectament per referir-se a la totalitat dels polímers.
• Fibres. Presenten alt mòdul d'elasticitat i baixa extensibilitat, el que permet confeccionar teixits les dimensions romanen estables.
• Recobriments. Són substàncies, normalment líquides, que s'adhereixen a la superfície d'altres materials per atorgar alguna propietat, per exemple resistència a l'abrasió.
• Adhesius. Són substàncies que combinen una alta adhesió i una alta cohesió, cosa que els permet unir dos o més cossos per contacte superficial.

Segons el seu comportament en elevar la seva temperatura
Per classificar polímers, una de les formes empíriques més senzilles consisteix a escalfar per sobre de certa temperatura. Segons si el material fon i flueix o per contra no ho fa es diferencien dos tipus de polímers:
• Termoplàstics, que flueixen (passen a l'estat líquid) al escalfar i es tornen a endurir (tornen a l'estat sòlid) a refredar. La seva estructura molecular presenta pocs (o cap) entrecreuaments. Exemples: polietilè (PE), polipropilè (PP), clorur de polivinil PVC.
• Termoestables, que no flueixen, i l'únic que aconseguim a escalfar-és que es descomponguin químicament, en lloc de fluir. Aquest comportament es deu a una estructura amb molts entrecreuaments, que impedeixen els desplaçaments relatius de les molècules.